Peça interior que arriba fins els genolls. Realitzada en llenç o cotó, sense mànegues o amb elles fins al colze. Escotada i guarnida amb randa en el coll i mànegues.
De llenç, agulla o cotó, amb ampli vol i adornada amb volants i randes. El vol és pot distribuir de la mateixa manera, o be major vol en la part posterior que en la davantera. Se'n poden portar mes d’una per a aconseguir major vol.
Tipus de falda confeccionada en cotó o llana, i poden ser llises, llistades o florejades. Entre elles els teixits mes habituals son indianes, serrells, mussolina i baieta.
És llarga, la vora arribarà fins a uns 15 cm del sòl. En la part inferior interna porta una banda de tela de diferent teixit anomenada rogle d’uns 20 cm d’ample.
Les faldes llises poden anar guarnides amb estampats i amb aplicacions d’altres teixits. En les faldes d’indiana o serrels, els adorns és limiten, generalment, a volants.
Peça ajustada al cos que va des dels muscles fins a la cintura. Envarat amb espart, olivera, canya, etc. Confeccionat en els mateixos tipus de teixits que la Faldeta o faldellí. Pot ser o no del mateix teixit de la falda. Va folrat en llenç. Porta mànegues ajustades (curtes fins al colze, rematades amb randa; per davall del colze amb o sense randa; i llargues fins les conlles rematades amb xicoteta punta o un altre tipus d’ornamentació o botons). Escot ampli, redó o quadrat, deixa veure en tots els casos les randes del coll de la camisa. Els colls dels gipons com les randes que aguaiten, en cap cas, aniran alçats. L’esquena va rematada amb una aleta central de la mateixa grandària que la resta o un poc mes llarga, en total entre 7 i 9 aletes. Les seues formes poden ser rectangulars o trapezoïdals. Una de les característiques principals d’esta peça és la pala davantera, acabada en punta, rígida, partida en dos i cordada per mitjà d’ullets interiors o exteriors, pels que passa un cordó. Sol ser el doble de llarga que la resta dels aletes, rematada amb forma quadrada, circular o triangular.
Peça dels mateixes característiques que el Gipó, però és diferència en què no porta mànegues, sinó que va proveïda de tirants i haurà de ser sempre usada amb la camisa de mànega curta.
De llana o cotó, estampats i de color. De forma quadrada, que és col•loca doblegant-lo en diagonal formant un triangle, deixa caure una dels puntes sobre l’esquena i el altres dos cap avant, poden anar creuades a la cintura, per dins del cos, o be lligades o per mitjà d’un llaç. La seua dimensió no ha de ser molt gran.
Peça de diverses formes (quadrat, rectangular), que és col•loca sobre la falda. Confeccionat amb els mateixos teixits que el mocador. Els davantals de faena generalment son mes amplis i poden fins i tot quasi arribar a la vora de la falda, a causa de l’ús al qual estaven destinats.
De fil o cotó, de colors, llistades i inclús brodades. Arriben fins al genoll, i se subjecten per mitjà dels lligacames.
Iguals que els de l’home, s’utilitza amb el vestit de faena.
Font: Reglament sobre els elements de la Festa per a les associacions
federades en la Federació de Fogueres de Sant Joan
Foguera Florida Portazgo
Carrer Cefeu, 6
03006 Alacant
©2011 - Foguera Florida Portazgo